Núria
dimecres, 14 d’octubre del 2015
Rua da esperança
Quiero escribir el mejor poema de desamor que hayas leido jamas. Porque quizas al leerlo vuelvas a enamorarte. Quedate. Quedate con tus calles empedradas. Con tus casas vacias. Con tu corazon azul. Con tus beosos frios y con mi recuerdo difuminado en la puerta azul de una calle empedrada.
dijous, 4 de juny del 2015
La belleza me da el nervio de salpicar las letras de forma que se entrelea aquello que siento pero que no tengo claro como acabará cuando llegue al punto.
Como si de un patio interior de Barcelona se tratara, pequeña colmena de seres que no fabrican miel, descubro las luces de sus terrazas. Alguna a altas horas de la madrugada, otras después del almuerzo, también otras que incluso a oscuras, por sus bombillas rotas, me parecen igual de bellas. Pequeños trozos de cristal abrigados por la luz. Aún brillan.
Sois vosotros sin saberlo los que creáis belleza de vuestras rutinas.
Sois vosotros sin saberlo los que creáis belleza de vuestras rutinas.
dilluns, 10 de febrer del 2014
pensament
Pensa que tal de bo no corri la
cortina de l’habitació. Així podrà saber quan surt de casa i podrà esperar-la a
la cantonada, fer-li caure la maleta i ajudar-la a collir les coses m’entres observa els seus petits pits
esponjosos on clavar-li la mirada com si de mil agulles es tractés. I
penetrar-li aquells petits ulls fins a travessar-los per entrar ben endins
d’ella i així poder dir que la coneix millor que ningú.
Visitar tots els òrgans del seu cos i
arribar al cervell on, amb agulles de ganxet de número petit ben esmolades
tallar-li les coneccions i lligar-n’hi de noves amb grans nusos mariners amb el
propòsit d’enamorar-la bojament.
Quan el sol caigui visitar-li el cor
i buscar un raconet on dormir-hi com si d’un matalàs es tractés.
I al adonar-se que entre mg de les
arteries s’hi amaguen petits cristalls de gel, encendre-hi llumins per dormir calent
amb la probabilitat que el cor es desfaci en líquid i poder-lo guardar dins una
ampolla de vidre com l’elixir més preuat.
I ser un lladre de cors o tal vegada un assassí, però ser així immortal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)